Des de fa trenta anys el municipi de L'Hospitalet ha estat pioner en els programes de cooperació a l'exterior, tant gràcies al compromís del seu teixit civil com a les seves institucions. En això sempre han coincidit la vocació i identificació internacionalista del municipi amb l'excel·lent relació amb els col·lectius i associacions més sensibles a la solidaritat i la cooperació. Per això el govern de la nostra ciutat, de manera complementària als governs de la resta de municipis catalans i de l'Estat, reafirma el seu compromís per contribuir al desenvolupament de les regions més deprimides en l'àmbit global, i posar la seva petita aportació per crear un món més just i solidari. I tot, des de la coherència i la coordinació que ens dóna l'acord que suposa el nostre Pla director de cooperació internacional 2012-2015, en una situació dura de crisi, on s'han d'ajustar i reinventar les actuacions per poder seguir mantenint les línies generals amb un cost menor per als ciutadans.
La nostra cooperació no és un model generalista d'estat, ni evidentment un model d’humanitarisme associatiu, sinó que parteix d'una articulació legal i municipalista per esdevenir una política pública. El municipi és l'àmbit més proper de participació, és el més directe espai d'assumpció de responsabilitats democràtiques, que són les que de primera mà, recullen abans les preocupacions socials i les inquietuds de les persones. D'aquí que l'Ajuntament reculli l'interès i la implicació dels ciutadans de l'Hospitalet per col·laborar amb els països del sud, i doni a aquesta tasca una forma oficial i institucional.
Els governs locals i la realitat municipal són clau per afrontar qualsevol política de proximitat als ciutadans i enfrontar-nos amb èxit a la crisi. La crisi financera, convertida en aquests últims anys en una fallida social i de valors, no pot fer que les ciutats perdin el seu paper davant de la ciutadania; cal mantenir i reforçar les polítiques socials, els programes de promoció econòmica i generació d'ocupació activa, i, per descomptat, el lideratge i el paper de prestigi a l'exterior, que no només contribueix a l'accessibilitat a fons europeus de cohesió, sinó a la imatge de la nostra ciutat en altres contextos, per a servir com a pol d'atracció d'inversió productiva i d' R + D.
La cooperació internacional situa els ajuntaments en el mapa de la realitat global, els col·loquen en el marc de les oportunitats i visibilitat internacional.
Les ciutats són espais legítims, dotats de representativitat democràtica i amb capacitat per articular la vida ciutadana. No només es relacionen amb els seus homòlegs en l'espai nacional i intern, sinó que també interactuen amb altres homòlegs en països i regions, tant de forma bilateral, com en organismes internacionals o en xarxes de ciutats, com Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU). Aquest és un eix tant de la Diputació de Barcelona com de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), i els programes de captació d'ajuts europeus hi són una prioritat, però també els programes de cooperació amb els països del sud.
Les ciutats que tenen criteris i una visió internacional en la presa de decisions augmenten de manera progressiva. També ciutats mitjanes, com la nostra, han d'apostar per impulsar iniciatives amb vocació internacional per tal d'atreure cap als nostres territoris unes possibilitats que ja han deixat de ser patrimoni exclusiu de governs estatals i autonòmics.